Logo Alfara de Carles

Alfara de Carles

Baix Ebre


Ets a: Portada > Flora > Pi blanc


Pi blanc

Pi blanc- Pinus halepensispi_blanc0


Descripció
Pi de talla mitjana de fins a 20 o 22 m i port variable pot ésser tortuós en condicions extremes o recte en bones estacions en les quals el tronc és recte i pot ser força cilíndric. La capçada, d'aparença esclarissada, pot anar de piramidal inicialment a globosa al anar obrint-se a partir dels 20 anys. L'escorça és d'un to cendrós clar, més fosca en les esquerdes que es van fent a l'envellir.

Les branques són primes i allargades, horitzontals les inferiors i quasi verticals la resta. Fulles aciculars agudes però no punxegudes, agrupades normalment de 2 en 2. Són fines i flexibles, de color verd clar, amb una longitud d'entre 6 i 12 cm i viuen uns dos anys.

Floreix de març a maig i la pinya madura a finals del segon estiu. Aquesta és allargada i té una longitud d'entre 6 i 12 cm i es presenta recorbada en un peduncle d'un o dos centímetre. La llavor és un pinyó gris fosc amb una ala clara que te una longitud de tres vegades la seva. La pinya pot quedar tancada uns quants anys fins que la calor generada per un foc la fa obrir-se de manera que pot resembrar la zona cremada.

Requeriments estacionals i distribució
És un pi ben adaptat a terrenys càlids i secs, tolerant sols calcaris o margosos, fins i tot amb guix. El trobem en zones de dipòsits terciaris o quaternaris donant-se tant en substrats calcaris, com en substrats esquistosos si bé defuig els terrenys saulosos. També el podem trobar en sols impermeables, esquelètics i secs però no s'adapta bé als sols molt salins.

Prefereix àrees amb precipitacions superiors als 250 mm i encara que viu bé en zones amb precipitacions inferiors, no s'adapta massa bé. Normalment es troba rep entre 250 i 800 mm/any suportant precipitacions de maig a setembre inferiors als 300 mm.

És típic de planures i muntanyes no massa pendents amb orientacions assolellades. Es troba des del nivell del mar als 1.000 m (encara que està citat fins a 1.600 m al l'Atlas al nord d'Àfrica i a la Sierra de las Nieves a Màlaga).

La mitjana de la temperatura del mes més fred supera el 0º i normalment passa dels 3º i pot arribar a viure en bones condicions en zones amb temperatures mitjanes del mes més càlid que superin els 26º.

El pi blanc té un temperament molt robust, de llum, viu en zones amb lluminositat intensa i s'adapta a viure aïllat. Pot arribar a representar el clímax en zones àrides o degradades. No és un dels pins de més llarga vida i rarament supera els 250 anys.

És una espècie ben adaptada als incendis forestals per la seva capacitat regenerativa accentuada per la presència ja comentada de pinyes tancades amb llavor tot l'any.

Té un caràcter clarament Mediterrània en quant a la seva distribució i el trobem en aquest mar a les zones no massa llunyanes de la costa excepte en la part més a l'est. A la península el trobem principalment a l'alt Guadalquivir, capçaleres del Tajo i Guadiana, Balears, Conca de l'Ebre, zona costanera mediterrània (excepte Cadis), Ciutat Reial...

 

Estructura i composició de la vegetació
Entre en contacte amb espècies com el pinsapo (Abies pinsapo), l'alzina (Quercus ilex), roure de fulla petita (Q. faginea), l'olivera (Olea europea), la pinassa (Pinus nigra), el pi pinyer (P. pinea), el pinastre (P. pinaster), Tetraclinis articulata, l'àlber (Populus alba), el pollancre (P. nigra), la savina turífera (Juniperus thurifera), la savina (J. phoenicea). En molts casos es tracta de boscos secundaris però en algunes àrees amb sols magres és potser l'única formació forestal arbrada autòctona possible i formacions més evolucionades no tenen futur en aquests indrets.

S'associa principalment com a formació arbòria a les zones pedregoses de l'alzinar, de la maquia d'olivella i ullastre i de la maquia d'ullastre i margalló, si bé es present en altres formacions com suredes, brolles de romaní i bruc d'hivern, brolles d'estepes i bruc, garrigars...

Segons els hàbitats, podem trobar-lo en indrets com:

  1. Pinedes de pi blanc sobre sorres litorals. En zones costaneres com a les illes balears, les savines (Juniperus phoenicea) formen bosquets acompanyades pel pi blanc i el llentiscle (Pistacia lentiscus) desenvolupant-se damunt de les dunes fixant-les, aprofitant la reserva d'aigua del subsòl competint amb avantatge davant la vegetació herbàcia amb arrels superficials que en no poder accedir a aquesta font d'aigua s'asseca. En algunes zones no tant exposades com les esmentades de les illes balears es barreja amb el pi pinyer (Pinus pinea) i presenta un sotabosc més ric on podem trobar el garric (Quercus coccifera), el margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacia lentiscus), ginestó (Osyris alba), romaní (Rosmarinus officinalis), aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), bruguera (Erica multiflora), la murta (Myrtus communis)...
  2. Pinedes de pi blanc en terrenys calcaris semiàrids litorals. Es tracta de terrenys a vegades abruptes, amb sols pobres en els que el pi blanc no pot arribar a formar boscos tancats. En aquest cas tornem a trobar espècies com la savina (Juniperus phoenicea), el margalló (Chamaerops humilis), el garric (Quercus coccifera) i el llentiscle (Pistacia lentiscus), juntament amb espècies com la bufalaga hisurta (Thymelaea hisurta), l'olivella (Cneorum tricoccon), ullastre (Olea europaea), o Buxus balearica a les illes Balears.
  3. Pinedes de pi blanc en terrenys calcaris semiàrids interiors. En terrenys calcaris, sovint amb presencia de guix i en alçades entre 400 i 800 m el pi blanc es pot barrejar amb la savina turífera (Juniperus thurifera) i es troba acompanyat per un sotabosc de llentiscle (Pistacia lentiscus), romaní (Rosmarinus officinalis), l'arçot (Rhamnus lycioides), l'estepa blanca (Cistus albidus), l'esteperola (Cistus clusii), l'argelaga (Genista scorpius)...
  4. Pinedes de pi blanc en terrenys calcaris de clima mediterrani sec. Són indrets menys secs que els anteriors i també hi ha casos de terrenys amb presència de guix. En general són terrenys d'alzinar on per motiu de edafologia o de relleu, el pi blanc és l'espècie dominant, sovint de manera estable. El sotabosc és més ric i podem trobar també alzina (Quercus ilex), garric (Q. coccifera), romaní (Rosmarinus officinalis), llentiscle (Pistacia lentiscus) i estepa blanca (Cistus albidus), juntament amb altres espècies com la sàlvia (Sàlvia lavandulifolia), el timó morisc (Fumana thymifolia)...
  5. Pinedes de pi blanc en roquedals silícics de costa o zones properes en clima mediterrani. En aquests indrets el trobem sol o barrejat amb el pi pinyer (Pinus pinea), l'alzina (Quercus ilex) i el suro (Q. suber). Com acompanyants trobem al bruc (Erica arborea), l'arboç (Arbutus unedo), el romaní (Rosmarinus officinalis), l'aladern (Rhamnus alaternus)... formant un sotabosc que pot ésser força dens. En aquestes condicions hi ha forests amb exemplars ben desenvolupats i de bones característiques la qual cosa ens dona idea de la bona adaptació de l'espècie als terrenys silicis si les condicions climàtiques són favorables




© Ajuntament de Alfara de Carles, Tots els drets reservats - Qui som? - Normes de privacitat

Amb el suport de: Diputació de Tarragona. Logo Consell Comarcal del Baix Ebre. Logo Consorci Administració Oberta de Catalunya. Logo